dimarts, 27 de maig del 2014

Olvido García Valdés

Dissection of it All by Diana Eastman
       

            escribir el miedo es escribir
                                 Olvido García Valdés






escriure la fam és escriure
d'esma, amb lletra
menuda d'engrunes feta,
descriure l'absència, l'ànsia,
el familiar llast
del record, la tremolosa
empremta dels dits, l'eco foradat
del buit, el pit, l'estómac, les entranyes.

diumenge, 18 de maig del 2014

Aikido


http://parkeharrison.com/architect-s-brother/promisedland



Ens pujarem una vegada més
a la raspa d'aquest peix
que no se sap mossegar la cua.
Com dos trapezistes en pràctiques 
aprendrem a tensar la corda
que lliga el nostre passat 
amb tot el que volem ser,
i ens anirem preguntant
possiblement a cada passa
si l'autèntic repte radica a descobrir 
les diferents maneres d'aprendre
a caure'ns i aixecar-nos
en coreografia perfecta.

dimecres, 23 d’abril del 2014

Entre els dits

 

Sentir un amor de papallona entre els dits.
Témer i gaudir a parts iguals
desfer tanta bellesa si l'estrenyem massa.
Inventar un cove fet a mida
entre els dits i el palmell de les nostres mans
per nodrir aquesta papallona
amb l'espai just per cuidar-la
sense que perda mai la capacitat de volar.

dissabte, 29 de març del 2014

Pedres

Chairn' Sculpture, de Celeste Roberge
Pedres.
A dintre meu. Pedres.
Barrant-me el pas. Pedres.
Com si l'armari tingués
tots els calaixos oberts
i no pogués trobar-te. Pedres.
Pes que no vull. Pedres.
Entrebancs gratuïts
enmig de la via. Pedres.
Nus a la corda.
   Cingle sobtós.
      Mar sense baranes.
            Fil trencat. Pedres.
Secretament desitge el dia
d'agafar el martell
i condensar aquest neguit
dintre el meu puny.
Trencaré una a una totes les noses
com un cabàs d'ametlles
i m'encetaré de nou
foragitant les pedres.


diumenge, 23 de març del 2014

Mendicant

http://denningdrawing.blogspot.com.es/2011/03/mendicant.html 

Podria ser conegut teu
el teu veí,
el teu germà,
el fill que voldries tenir
            però no em coneixes;
ni tan sols me mires als ulls
quan estire la mà
demanant-te una almoina.
Jo
que podría ser amic teu,
el company de l'escola
que t'estirava la cua
quan tenies cinc anys,
t'estire la mà
i rep a canvi
el buit del silenci que implica
              no ser res teu.

diumenge, 23 de febrer del 2014

Els amants II, Egon Schiele


Illa dels Amants, somrís
d'aus incertes, paradís.
Roselló-Pòrcel

Som una illa
enmig de l'abraçada
salada dels llençols.
Ho hem perdut tot
per guanyar-nos després
i surar enmig del no-res
com esculls coral·lins
                  paradís incert.

diumenge, 16 de febrer del 2014

Reflexió matinal

 



 

Agafades amb agulles,
les fulles són papallones
cosides als dits dels arbres.
Jo les mire atenta i desitge
que comencen a moure les ales
amb l'impuls de la mirada.
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons