dimarts, 20 de maig del 2008

Los Juncos

http://sandrauve.wordpress.com/
Fa temps va caure a les meues mans un còmic que em va agradar molt. Es titulava Los juncos i el signava Sandra Uve. Aquell còmic era com un diari personal que teixia, amb una mescla estranya de sinceritat crua i dibuix infantil, tota una teranyina de vivències de l'autora entre 1978 i 2006... I jo, que reconec que de vegades tinc un punt voyeurista i de senyora Maria desenfeinada, vaig quedar enganxada a les seues pàgines. 
Començant per la platja de Gavà Los juncos parla d'amors, de les primeres decepcions, de festivals de cine i de música, de projectes professionals, pèrdues, viatges, silencis, treballs, camins i cerques (fallides i no tant) cap a moments de felicitat... i qui no es pot trobar identificat amb alguna pàgina si ens conta això!

dilluns, 28 de gener del 2008

Ajo (II)




Compre apio en la fruteria
(opio no tenian)
tuve que tomarme un pepito de ternera
(de ternura no quedaban ya).
Ahora busco mojama sin parar
porque dicen que sabe a-mar.
....

Bastante tiene una
con lo que no tiene.
....

Microzoologia
El dia que dejemos de enamorarnos como perras
nos aburriremos como ostras.
....

El mar y el viento me dicen algo...
pero no lo entiendo.
....

Esta noche la luna vuelve a estar llena
pero, ¿de qué?
....

Al amor le pido lo que no tiene
y a la vida lo que no da,
me equivoco de par en par.
Y yo que creía que NE ME QUITTE PAS
significaba déjame en paz...
....

Vendo agendas pequeñas
para gente de pocos amigos.
....
Teníamos 20 años
y nos volvimos locos
el uno por el otro.
Hoy, con casi 40,
seguimos locos,
pero ya cada uno por su cuenta.
....

diumenge, 27 de gener del 2008

Ajo

Càpsules en vers

Jo de major vull ser com aquesta dona... La vaig descobrir ahir en una entrevista i em va deixar enganxadíssima... que qui és ella? Ella és Ajo.

Ajo Martín és cantant, micropoeta i agitadora social. Als vuitanta, formava part d'un dels primers grups femenins de punk-rock: Espérame Fuera No Tengo Fuego. Als noranta, va ser una de les fundadores del segell discogràfic independent Por Caridad Producciones i també formava part del grup Mil Dolores Pequeños, juntament amb Javier Colis i Javier Piñago. Quan aquest grup es va disoldre, Ajo va entrar a formar part del projecte Experimentalclub http://www.experimentaclub.com/data/ajo/#fot. Ara és col·laboradora habitual del programa "Música Es3" de ràdio 3, realitza sessions com a DJ a clubs madrilenys i fa recitals de micropoesia per diferents ciutats. Ha col·laborat amb molts grups: Clónicos, Destroy Mercedes, Mastretta, los Enemigos, Corcobado, etc, etc.

Els seus micropoemes són, com ja ho diu la paraula, poemes breus però no per això pobres. Al contrari. Són afilats (fins i tot amb una encantadora mala bava) i carregats d'un humor irònic i sarcàstic que a mi me té atrapada. Li he segrestat uns pocs per posar-los ací (però m'agradaria aconseguir més material seu... temps al temps, que ho trobaré).


Perdón por pedirte peras,
no sabía que eras un olmo.
----
Te adoraré siempre
y me importas un pimiento
todavía no riman,
pero ya rimarán con el tiempo.
-----
Reclamación
Devuélveme lo que te he querido
no he quedado satisfecha.
-----
Problema matemático
Si le sumo mi soledad a la tuya
qué es lo que obtengo a cambio,
¿dos soledades o ninguna?
-----
¿Y si el corazón no fue más que
el aumentativo de la palabra coraza...?
----

dissabte, 26 de gener del 2008

diumenge, 7 de maig del 2006

Maternitat



Si véns fins ací
et faré un llit
dels meus dits trenats,
amb una manteta,
brodada de petons
i estrelles de mar.

diumenge, 5 de març del 2006

Vacances



Et trobaria si tornés als llocs
on havíem viscut hores felices?
M'hi trobaries tu, si m'hi buscaves?
ben poca cosa sabem l'un de l'altre
i hem après d'ignorar-nos més que res
per un obscur afany de sobreviure.
Sovint, de nit, em desvetlla l'enyor
i faig recompte, ingenu i greu, de tantes
afinitats perdudes, dels propòsits
desats en un calaix per no fer nosa.
On passes les vacances sense mi?
No se't glaça la sang amb tant silenci?
Quan tornis, si mai tornes, reprendrem
el diàleg de sords que ens ha portat
fins aquest atzucac que compartim
amb una freda i tendra displicència.


Miquel Martí i Pol
Quietud perduda. Poesia inèdita
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons