Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reflexions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Reflexions. Mostrar tots els missatges

divendres, 30 d’octubre del 2015

Ser casa


T'has fet tantes voltes camí
que ara que voldries ser casa
no saps com pots prende't les mides.

                                      Maite Mateo


Guido Van Helten: Greenland_17W  
Guido Van Helten: Limerick_16W
Guido Van Helten: Loftkastallin_12W1
Guido Van Helten: Loftkastallin_18W1 
Guido Van Helten: Redfern_2W

dissabte, 14 de febrer del 2015

Verd




Sures com una boia
refermant-se dintre el mar.
Ets illa i roca
coral, cames, arrels
per acollir l'hivern
i encendre't primavera.
Saps que la nit dura
les hores que marquen
totes els rellotges del món.
              Ni un minut més.

Calcàriament esperes
omplir-te els ulls
de la verdor que tens.

dissabte, 30 d’agost del 2014

Inundació

Font de la imatge: Cultura Inquieta



  
És l'absència
aquesta sequera
que ho emplena tot.

dissabte, 19 de juliol del 2014

El dia següent

Reflection, de Dorival Moreira
Matí de mal de cap.
Ressaca de mots després d'una nit de versos.
La distància és relativa
   si ens escoltem els ulls
      i ens assenyalem els silencis amb llums de neó.
El teu nom i el meu són des d'aleshores germans.
Pels racons de la sala
                  les orelles cercaven seients nous.
Tots els pensaments relliscaven
                                    reflectits a la geniva teua.

dimecres, 23 d’abril del 2014

Entre els dits

 

Sentir un amor de papallona entre els dits.
Témer i gaudir a parts iguals
desfer tanta bellesa si l'estrenyem massa.
Inventar un cove fet a mida
entre els dits i el palmell de les nostres mans
per nodrir aquesta papallona
amb l'espai just per cuidar-la
sense que perda mai la capacitat de volar.

diumenge, 21 d’octubre del 2012

El ruixat

A partir del quadre "El aguacero" de Fabian Pérez

El cazo de Lorenzo



Un petit gran conte d'Isabelle Carrier perquè reflexionem sobre la superació de les dificultats personals.

Recordatori

Avui m'he trobat aquesta imatge al Facebook. He trobat imprescindible guardar-la en aquesta farmaciola que batega per fer-la servir després en qualsevol moment (siga en cas d'emergència o no). 
Cal tenir present que la necessitat de donar als xiquets unes bases (de valors, de coneixements, d'identitat, etc.) és tan important com deixar-los que experimenten i avancen per camins sense obrir d'innovació, creativitat i imaginació.
No hi ha portes tancades, ni conclusions finals, ni veritats inamovibles. Aquesta hauria de ser la clau per evolucionar. Fer servir un trampolí de base, agafar impuls i volar cap a nous horitzons...I després, tornar a començar.

diumenge, 7 d’octubre del 2012

El mendicant de lletres

(Imatge trobada al mur de la Biblioteca de Cocentaina i a http://fredrikrattzen.com/tfdothr.html)

Il·lustració de Fredrik Rattzen... En aquest temps de retallades en la cultura i l'educació, aquesta imatge d'un jove mendicant amb un llibre obert em fa pensar en moltes coses. 

dilluns, 31 d’octubre del 2011

SomriUre


el somri
Ure

Estaria bé poder tenir sempre, dins d'una butxaca, un costurer d'emergència amb uns quants botons de nàcar per cosir-nos una mitjalluna de somriure quan ens fes falta.

diumenge, 31 de juliol del 2011

Ona

Aquell era un estiu dels sentits. Salat i tebi. De tacte rodó. De rodonors de pedra i de carn. Un estiu de rodolins i d’espirals. Amb D de desig. D’aigua freda i mirades enceses. I d’un silenci sufocant que ho deia tot dintre uns parèntesis. Aquell era un estiu mariner. Un estiu en blanc i negre.



Filmado en SITGES / TENERIFE - ESPAÑA
Formato Original: 35 MM
Protagonistas:SILVIA MO, VICENTE AYALA, IRENE SANFIEL, JAVIER MARTOS
Director & Escritor: PAU CAMARASA
Fotografía: HERMES MARCO
Edición: ALEX LORA & PAU CAMARASA

Dades i video d’un gran bloc acabat de descobrir: http://www.lanocheintermitente.com/

dijous, 21 d’abril del 2011

Volem



Volem. Soltem la corda i marxem ben lluny. Allunyem-nos de tot. I gaudim la sensació contradictòria de sentir-nos grans dins la immensitat que ens fa petits. Gaudim de la distància que redueix el (nostre) món. Deixem que tot se'ns quede de la mida justa d'un puny tancat. I guardem allà només els petits tresors que la llunyania conserva i ens fa veure.

divendres, 31 de desembre del 2010

Propósito


A veces pienso si no debería vomitarlo todo y empezar de cero.
Desarrugar el papel donde escribí mis propósitos.
Leerlos de nuevo.
Llamarme a la puerta.
Coserme una sonrisa mientras espero.
Entrar en mi vida como nueva invitada.
Pasarme adentro.
Pararme a escuchar con qué noticias vengo.
Qué cosas he aprendido en todo este tiempo.
Escuchar qué quiero.
Cuáles son mis anhelos.
Qué cosas me quedan áun por decir.
Y aprenderme de nuevo.



Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons