Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Poesia. Mostrar tots els missatges

divendres, 5 d’agost del 2022

Salir


 

Salir por salir. Salir por trabajo. Por diversión. Salir por necesidad.

Salir para llegar a un sitio. Para marcharte de un lugar prácticamente sin girarte. Salir por gusto. Salir aunque no te guste.

Salir para tomarte un tiempo. Salir incluso para conocerte. O, si me apuras, para reconocerte.

Salir por evasión. Por distracción. Por fusión. Salir mimetizándote con lo que le guste a tus ojos.

Salir a la aventura. Salir con un plano. Sin planes. Por el planeta. Salir a planear a ras de suelo como un avión en un aula de infantil.

Salir como una perra olisqueando las farolas. Salir con hombres. Con hambre. Con sed en las pupilas. Salir por piernas y con las piernas.

Salir con las llaves pero sin las claves. Salir a la ligera y volver de noche mirando a todos lados. Salir siendo una y volver a las tantas siendo tantas a la vez.

Salir atando cabos y perdiendo el hilo. Salir perdiendo el hilo para atar los cabos. Salir sin rumbo pero con rumba. Salir sin nada y volver con los ojos llenos. Salir cargada y liberarte la cabeza. Salir para encontrarte mientras te perdías.

dijous, 29 d’abril del 2021

Tinta als ulls - Videopoema


Tinta als ulls per albirar cursives

que mai no ens falten camins de llum

ni espiral de versos a les parpelles.

divendres, 23 d’abril del 2021

Vuelo - Videopoema


Las cosas sin contar provocan silencios que se enredan entre la voz, los dedos y la memoria. Mi primer videopoema.

diumenge, 31 de maig del 2020

Fotografía: Lur Barrios

La noche no es azul, es amarilla,
la noche no es profunda, es fría y larga.
Idea Vilariño

El vacío es un asiento que murmura,
los pasos tan solo son vías muertas,
la espera, ausencia, camino, sutura,
los recuerdos no son pozos, son puertas.

Los pasos tan solo son vías muertas,
el vacío es un asiento que te escucha,
los recuerdos no son pozos, son puertas,
los recuerdos no son la vida, son lucha.

El vacío es un asiento que te escucha
a pesar del polvo de los zapatos
el vacío es un asiento que murmura.

Los recuerdos no son la vida, son lucha
a pesar del polvo de los zapatos
la espera, ausencia, camino, sutura.

divendres, 1 de maig del 2020

El teu nom

Imatge de Lur Barrios
Dic el teu nom
com qui encén un llum
perquè ets far i ets barana
i et fas camí davant meu.
Dic el teu nom
com qui toca mare
com qui arriba a port
i després besa el terra.
Dic el teu nom
per a abraçar-te en síl·labes
i convidar-te a entrar
mentre desitge que et quedes.
Dic el teu nom
i en pronunciar-lo
la boca se m'ompli
d'urgència per tocar-te.
Dic el teu nom
i amb la veu estire un braç
i a poc a poc, per a no espantar-te
tanque els ulls i et dic casa.

........................................................

Tu nombre

Digo tu nombre 
como quien enciende una luz
porque eres faro y eres baranda
y abres camino ante mis pies.
Digo tu nombre
como quien dice madre
como quien llega a puerto
y después besa la tierra.
Digo tu nombre
para abrazarte en sílabas
para invitarte a entrar
mientras pienso que te quedes.
Digo tu nombre
y al pronunciarlo
la boca se me llena
de urgencia por tocarte.
Digo tu nombre
y con la voz estiro el brazo
y poco a poco, para no espantarte
cierro los ojos y te llamo casa.

dissabte, 18 d’abril del 2020

Rovell


Fotografia: Lur Barrios

Aquest cos
amb finestres tancades
parets abonyegades
portes tapiades
rajoles descantellades
vidres trencats
reixes              taques
corca              rovell
fissures           puntals.
Encara té habitacions 
per a allotjar-te.

                 ...................................................


                    Óxido

                 Este cuerpo
         con ventanas cerradas
            paredes abolladas
             puertas tapiadas
        azulejos descantillados
                cristales rotos
            rejas               manchas
      carcoma               óxido
         fisuras               puntales.
          Aún tiene habitaciones
                  para alojarte.

dimecres, 8 d’abril del 2020

Primavera

Imatge de Lur Barrios @lur.lux






Estira't
fins fer florir
tots els podria
entre els dits.
   I ser flor
   i ser fruit
de les primaveres
que et poden créixer.




..................................




Estírate
hasta hacer florecer
todos los podría
entre los dedos.
   Y ser flor
   y ser fruto
de las primaveras
que te pueden brotar.

diumenge, 5 d’abril del 2020

Mans


"Ying Yang", de Lur Barrios



No van repartir més mans.
Quedaren només ulls i set
un nus caragolat al coll
com la busca d'un rellotge.
Les mans foradades
l'ànsia feta aigua i sal
la camisa massa llarga
per al cos que se'n fuig.
El buit massa gran
el desig massa buit.
Les paraules descalces
pel cim de la muntanya
i les dents baixant com rius
per la llera del record.



.............................................



Manos


No repartieron más manos.
quedaron solo ojos y sed
un nudo enroscado en el cuello
como la aguja de un reloj.
Las manos agujereadas
el ansia hecha agua y sal
la camisa demasiado larga
para el cuerpo que se escurre.
El vacío demasiado grande
el deseo demasiado vacío.
Las palabras descalzas
por la cima de la montaña
y los dientes bajando como ríos
por el cauce del recuerdo.

divendres, 27 de març del 2020

Capolinea


Quants cables necessitarem
per gronxar-nos els comiats?
Per distraure'ns les síl·labes
llançarem tiralínies a l'atzar.






diumenge, 7 de febrer del 2016

Roda

Roda la lluna,       gota d'oli
             pels plecs de la mà.
Com un peix daurat
a dintre el puny
batega un cor       petit i brillant.
A dintre meu amague un tresor.

Roda la lluna pels plecs de la mà
com un vaixell petit
a dintre el puny
la gota d'oli em solca brillant.

A dintre el puny        peix daurat
roda la lluna pels plecs de la mà.
Tresor entre els dits
vaixell lluny del port.      Brillant.
El cor,         gota d'oli
cranc dibuixant vuits.   Bategant.



  Timeless from ainslie henderson on Vimeo.

dilluns, 4 de gener del 2016

Porta

Image de Manel Oriol: http://orioltobal.blogspot.com.es




Com la porta que bada un pam
l'ull que vol mirar
lluita contra la parpella
per no cloure's del tot.
S'entelen els vidres
i es rovella la reixa
però a dins
les parets són dempeus
i al fons una llar
encara vol bategar roig.

dimecres, 2 de desembre del 2015

Riu

Imatge: Kevin Conor
Si un dia plorés
plorés tant 
que les mànegues 
se’m quedaren xopes
i les llagrimes 
em calaren el jersei
traspassaren la samarreta
i baixaren fins als pantalons
regalimant cadira avall
fins tocar terra
i es fes un toll
i el toll creixés tant
que començaren a surar
sabatilles, catifa, mobles
els llibres de la prestatgeria
la roba, el gat, els plats
tota jo surés
i les rajoles s’alçaren
de tanta humitat.
I es fes un riu de tot
seguint el corredor
que arribés fins la porta
i l’aigua s'escolés
feta un tsunami
escales avall
i cridés una veïna
perquè se li bufa sostre
i la veïna del primer 
perquè el fill no sap nadar.
Si les meues llàgrimes 
arribaren fins al carrer
arrossegant cigarretes
fulles, tiquets de compra
caguerades de gos 
si desplaçaren els cotxes 
aprofitant els espais
dels que no han aparcat
si s’emportaren al darrere
semàfors, faroles, senyals
els rètols amb les ofertes
el menú del dia de cada bar.
Si el riu es fes un mar
si de sobte encuriosida
m’abocara a la finestra
i en veure l’espectacle
oblidara per què he plorat.

divendres, 30 d’octubre del 2015

Ser casa


T'has fet tantes voltes camí
que ara que voldries ser casa
no saps com pots prende't les mides.

                                      Maite Mateo


Guido Van Helten: Greenland_17W  
Guido Van Helten: Limerick_16W
Guido Van Helten: Loftkastallin_12W1
Guido Van Helten: Loftkastallin_18W1 
Guido Van Helten: Redfern_2W

diumenge, 29 de març del 2015

Segona vida

Font de la imatge: 3dfirstaid visual architecture
Capbusses els dits
dins la butxaca
resseguint la filagarsa
de l'última síl·laba
que se't despenja dels llavis.
A l'entretela de l'abric
t'has construït unes golfes
refugi teu particular
per bressolar paraules
fins a la segona vida.
Si la saliva fos tinta
i la tinta el fil que agafes
desfaries el camí
del vòrtex del minotaure.
Però et quedes amb les mans
navegant dins les butxaques
jugant amb la filagarsa
de l'última síl·laba
que se't despenja dels llavis.

diumenge, 22 de març del 2015

Teranyina


La nit i la branca. El fil i l'aranya. Llum covada al niu.
Espurna de primavera


dissabte, 14 de febrer del 2015

Verd




Sures com una boia
refermant-se dintre el mar.
Ets illa i roca
coral, cames, arrels
per acollir l'hivern
i encendre't primavera.
Saps que la nit dura
les hores que marquen
totes els rellotges del món.
              Ni un minut més.

Calcàriament esperes
omplir-te els ulls
de la verdor que tens.

Ací te trobe

Fotografia de Mirjam Appelhof
Ací te trobe.
A l'espai que habita
el que se'm queda per dir.
Al marge
de totes les coses.

Ací te trobe
                 i et sé.
I em saps
               a tinta blava
accent que se m'arrela
        al vel del paladar.
I així t'estime
          com part meua:
teixit i carn
ploma i lligall
part de la terra que em besa.


dissabte, 3 de gener del 2015

Mesures

Aprens a aparcar
entre dos cotxes
a respectar
distàncies mínimes
i a estendre deixant buits
entre les peces de roba
perquè s'eixugen millor.
Mesures la gent
per l'espai que deixen
des del muscle a la mà
i comptes les síl·labes
entre el que escoltes
i el que et dius després
                  a tu mateix.
Desxifres pams
sense calculadora.
Interpretes la cadència
del trapezi següent.
Recites en veu alta
sense mirar a terra
per si no tens bastida
cap xarxa sota els peus.
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons