dissabte, 21 de juny del 2014

Estiu

M'encetes assaborint la paraula nova que ens brolla als ulls i ens assaona els llavis. Fas amb les mans una romana i em sospeses cada rodonor a la manera antiga. Vinc del camp i al teu camp vaig gronxant-me com les cireres pel pendent del teu somriure. Menja'm com un tall de meló. Desxifra'm els missatges amb dits de préssec. Has de saber que guarde el teu nom al paladar com pinyols de raïm omplint-me la boca.

3 comentaris:

  1. M'agrada la rodonor del teu poema, ple de sucosos mots com aquests: "Desxifra'm els missatges amb dits de préssec". Fantàstic.

    ResponElimina
  2. Un poema delicioso....

    ResponElimina
  3. Precioso, certero y sonoro poema, y más cuando se oye de tus labios.
    Petonets

    ResponElimina

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons