diumenge, 7 de novembre del 2010

Diumenge amb sol

Hi ha a qui no, però a mi m'agraden els diumenges.

M'agraden els diumenges amb la cara de son i la jaqueta de llana. I un poc de fred. I un poc de sol. Un sol juganer que fa ombres xineses entre les fulles i em besa la cara. Un sol pacient, que em toca els peus i m'espera a l'altre costat mentres faig un cafè. Amb cara de son i jaqueta de llana. I les puntes dels dits calentes per la tassa. I el cor amb cara de son i amb un somriure de llana.
M'agraden els diumenges de fer carrers. I veure racons. I esperar que els semàfors mai es facen verds. I trobar una plaça. I seure una estona, com fan els iaios, respirant la plaça. I sense cap llibre, però amb el temps a la butxaca, que em batega fluixet un tic tac que em relaxa. I sentir com el sol em fa una abraçada només perquè jo sóc joc i avui estic en aquesta plaça.

2 comentaris:

  1. A mi tambe m'agraden el diumenges amb un poquet de sol i un poquet de ferd, que xulii

    ResponElimina
  2. Fa uns anys no m'agradaven els diumenges... m'entristien... ara ja m'agraden, amb mes sol que fred, però m'agraden... serà que me faig major?

    ResponElimina

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 No adaptada de Creative Commons