Ajo

Càpsules en vers

Jo de major vull ser com aquesta dona... La vaig descobrir ahir en una entrevista i em va deixar enganxadíssima... que qui és ella? Ella és Ajo.

Ajo Martín és cantant, micropoeta i agitadora social. Als vuitanta, formava part d'un dels primers grups femenins de punk-rock: Espérame Fuera No Tengo Fuego. Als noranta, va ser una de les fundadores del segell discogràfic independent Por Caridad Producciones i també formava part del grup Mil Dolores Pequeños, juntament amb Javier Colis i Javier Piñago. Quan aquest grup es va disoldre, Ajo va entrar a formar part del projecte Experimentalclub http://www.experimentaclub.com/data/ajo/#fot. Ara és col·laboradora habitual del programa "Música Es3" de ràdio 3, realitza sessions com a DJ a clubs madrilenys i fa recitals de micropoesia per diferents ciutats. Ha col·laborat amb molts grups: Clónicos, Destroy Mercedes, Mastretta, los Enemigos, Corcobado, etc, etc.

Els seus micropoemes són, com ja ho diu la paraula, poemes breus però no per això pobres. Al contrari. Són afilats (fins i tot amb una encantadora mala bava) i carregats d'un humor irònic i sarcàstic que a mi me té atrapada. Li he segrestat uns pocs per posar-los ací (però m'agradaria aconseguir més material seu... temps al temps, que ho trobaré).

Perdón por pedirte peras,

no sabía que eras un olmo.

----

Te adoraré siempre

y me importas un pimiento

todavía no riman,

pero ya rimarán con el tiempo.

-----

Reclamación

Devuélveme lo que te he querido

no he quedado satisfecha.

-----

Problema matemático

Si le sumo mi soledad a la tuya

qué es lo que obtengo a cambio,

¿dos soledades o ninguna?

-----

¿Y si el corazón no fue más que

el aumentativo de la palabra coraza...?

----